La ignorada 

Les dones no li treuen l’ull del damunt al marit. Algun home també. Un malparit guapo i de bon veure.

Marie Claire pateix. No s’enganya. Quan surten pel carrer el porta del bracet. Troben uns amics i, si ell flirteja amb una dona que li fa molt de cas, la Marie Claire no tarda a fotre-li pessics. Es col·loca entre ell i la dona per posar-li bé el coll de la camisa i, de passada, li fa una estrebada. La Marie Claire mira de reüll el mòbil. Ell entén l’avís.

Tants anys de festeig i després el casament. Ha pagat un preu alt per tenir-lo i no el deixa moure. Ara la gent no es casa. Carden i prou. No passa res. Quan acaben, arrenquen a córrer. Cadascú a casa seva. Cap responsabilitat. Com ho feien els gossos al carrer quan ella era petita.

Cap home la mira. Les dones, tampoc. Potser provarà sort amb alguna.

© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 17 d’octubre de 2026