L’Elisabeth Greenhouse, escriptora, pren un white coffee en una terrassa. Entre els dits d’una mà, un porro quasi apagat. Amb l’altra mà s’aguanta el cap i recolza el colze al reposabraços. Mira fixament mar enllà. Mira fixament mar enllà. Sols li queden tres mesos de vida.
Ha donat vida a molts personatges. El seu preferit és el comissari Canet que ha resolt tots els casos, tret d’un en què un home s’estimba per un penya-segat del castell de Sant Esteve de Mar. S’ha marejat i ha caigut contra les roques barrejades amb les onades? L’han empès a posta? L’aigua ha esborrat tota mena d’empremtes. Tampoc no hi ha testimonis. Per a en Canet és un assassinat. Assenyala la dona de la victima com a autora per cobrar l’assegurança. Sense proves, tanca el cas.
L’escriptora se’n va de la terrassa. Puja cap al castell, sobre la platja de la Fosca. Coneix de memòria aquell paisatge. La mar brava colpeja les roques. Al fons, les casetes de pescadors de s’Alguer.
Ensopega en les arrels d’un pi i cau. Mor a un metre del penya-segat.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 16 d’octubre de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 4451
Visites que ha rebut aquest lloc : 10250