No es diverteix 

L’Adela troba absurd passar tantes hores al gimnàs. Però s’hi matxaca. Ni es nota. Truca per telèfon a l’Elisa Camprubí.

—Hola, tia, que jo no vaig al sopar.
—Què dius! Ja tenim una taula reservada comptant amb tu.
—La setmana passada vaig menjar pizza dos cops i l’iPhone m’avisa que m’he engreixat.
—Va, dona. Això no va bé.
—No va bé i una hòstia —diu amb mala bava—. No m’espereu.
—I t’has pesat?
—Ostres, Elisa. També ho noto de seguida a la cintura dels pantalons.
—Està bé, dona, no t’emprenyis. Ja t’explicaré.

A l’Adela l’amoïna el que ha de menjar a cada moment. Al gimnàs fa cycling i corre a la cinta. Suda i suda. Ella no pren medicaments per aprimar-se. Al vestuari es pesa de seguida.

Mig quilo menys. Quina felicitat.

© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 18 d’octubre de 2026