El vent m’empeny. Aixeca una polseguera amb òxids de nitrogen. Xiula. Dona cops als batents dels finestrons d’un carreró. Xerriquen les frontisses. D’una porta de fusta esquerdada, envoltada de brossa, una pistola al cap.
Un tret que el vent s’endú pels camps erms. No s’hi emmirallen els ocells.
Ressona als turons on són els pobles de la vall.
© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 13 d’abril de 2026






Usuaris que han visitat aquest lloc : 1578
Visites que ha rebut aquest lloc : 4377