L’aigua de la dutxa cau sobre l’Esther i rebota contra vidres enllorats. Una dona de poder i influència, com una flamínica antiga. L’Aniol Carnisser l’eixuga amb una tovallola, assegut als peus, com si fos una sacerdotessa antiga. L’asseca. La perfuma. La toca amb cura lenta.
Algú amagat espera. Algú que ja havia viscut en l’apartament de l’Esther als afores de Tarragona. No saben que els miren. Els disparen a boca de canó. Esquitxen de sang els rajols. Cauen com parracs. S’ajunten els bassals de sang dels dos. Un tercer tret fulmina un borratxo. Ell, en Jordi Bover, no ho va pair. Es va quedar sol i es va dedicar a beure. Es va convertir en un borratxo sense casa i sense res. Li va dir a l’Esther que ella li havia destruït la vida i que ho pagaria.
A fora, uns gossos somiquen. Unes sirenes xisclen.
Sense testimonis, el cas queda tancat.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 12 d’abril de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 1578
Visites que ha rebut aquest lloc : 4377