Per segon cop

La màquina d’afaitar i la pinta ja no són al prestatge de vidre del quarto de bany. 

Nua davant del mirall. M’arreglo. L’amant nu m’empaita pel darrere. M’hi força pel darrere. Xisclo. Ell empeny i torno a xisclar. M’estira el cabell. M’etziba una bufetada. Colpeja els objectes i els llença a terra. Crido. Torno a cridar.

Quan surt del bany, el meu fill ve corrent i li dona un cop de cap a l’estómac. “No peguis a la mama”, l’escridassa. “Tu no ets el meu pare”, el tipus alça el braç cap al nen. Si toques el meu fill, truco a la policia. Ves-te’n ja. La porta es tanca. El nen tremola. Parlem. No dormim.

L’endemà, el sol entra amb més força. La fusta cruix. Esborro imatges seves al bany. Li llanço la tovallola a les escombraries.

Cap soroll de màquina d’afaitar.

© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 14 d’abril de 2026