—Dos en formen un.
—Si tens una tita de nen.
—Per cardar, en tinc prou.
—Creu-t’ho, i un colló.
—En qualitat, millor que tu. Si no t’agrada, ja saps on és la porta. Et pots buscar amants.
—En tinc, d’amants. I millors.
—No et queixis. Vinga, calla ja. O marxa.
—A mi ningú em fa callar. I menys un tanoca com tu.
—La casa és meva.
—La teva tita no serveix. I el vint no queden diners.
—Posa el teu sou al fons comú de la casa.
—Dels meus diners, no n’has de fer res. Són per mi sola.
—No gastis tant. Treballo tot el dia i ho faig tot a casa.
—És casa teva. No em toca a mi. Quin rotllo.
—Quan vulguis te’n vas. Calla. O et fotré dues hòsties.
—Si ets un mitja merda, tio. A reveure, me’n vaig a massatge.
Va sortir.
Quan torna, gira la clau. No entra al pany.
© del conte: Joan Guerola, 2024
Girona, 19 de maig del 2024




Usuaris que han visitat aquest lloc : 626
Visites que ha rebut aquest lloc : 1999