Marxo de casa abans. Tot i això, tothom arriba primer. Mentre condueixo, aixeco el peu de l’accelerador abans de les revoltes, de les baixades i dels cediu el pas. Dono pas amb l’intermitent o m’aparto al voral. No faig taps. No m’atabalen amb cops de clàxon ni m’insulten.
Vigilo de no menjar proteïna càrnia. Nàusees i vòmits m’estrenyen com una soga lligada al coll. M’aturo a un costat de la carretera fins que em passa. Quina murga!
Mastego cada mos una vegada i una altra. Em quedo a la feina més enllà de l’hora de plegar. La millor feina la meva, i els amos contents. En plegar m’hi dutxo i m’hi recreo amb Bob Dylan de fons. A casa menjo verdures, flocs de civada, germen de blat, pol·len i llevat de cervesa. I no em desespero gota. Els diumenges a la tarda, camino pel camp. Gaudeixo dels ocells i els colors de l’entorn, amb ritme pausat, sense ensurts.
Visc sol i concentrat en el present. Pocs errors. No prenc cap pastilla.
© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 18 de novembre de 2026





Usuaris que han visitat aquest lloc : 5125
Visites que ha rebut aquest lloc : 11354