Una dansa damunt l’escenari.
Ell l’ensuma. Se li acosta amb cautela. Ella aixeca el cap, gira el tors i, en l’últim segon, l’esquiva. Abaixa el cap.
Ell l’ensuma altra volta. Es miren mentre ella es mou en una altra direcció. L’assetja. Amb la mà li recorre el coll. Tampoc l’atrapa.
S’atura en sec i panteixa. Gruny i encongeix les espatlles. Gotes de suor li brollen del front, regalimen per la cara i es barregen entre els pèls de la barba. Quan la suor no ha estat prou per fer-la seva, roda al seu voltant com un colom pel colomer. S’hi aboca de ple. L’abraça, l’estreny. Ella s’esmuny i s’ajup. Ell l’agafa i l’estira del braç, però ella s’aixeca i s’allunya. La persegueix. Rodolen per terra, s’alcen amb força, fan tombarelles i boten amb elegància.
Els moviments s’alenteixen i la força desisteix.
No s’aguanta dreta i cau. El cos se li enganxa al sòl.
Ell bleixa. Apaga el llum. Es seca la suor, ja sense dansa.
© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 17 de novembre de 2026





Usuaris que han visitat aquest lloc : 5125
Visites que ha rebut aquest lloc : 11354