Quan llegeixo Servantes, el mestre s’enfurisma. La bufetada em gira el cap. Pega sense aixecar-se de la cadira, com sempre. Els xiquets ajupen el cap i premen les cames amb força. Encara com s’aixeca poc. El regle sobre la taula fa feredat, sec, com una ordre del sistema. El mestre dona cops als dits o la palma de la mà dels xiquets que s’equivoquen en multiplicacions i divisions, com cada dia.
El sant rosari ens salva. El mestre el resa en veu alta. Nosaltres el seguim, i jo també, sense pensar. Sortim al pati i juguem: no hi ha baralles. Ningú gosa, tampoc jo. En acabat, el mestre llegeix el diari. Observem el mapa de paret, i juguem a buscar-hi ciutats. Qui no juga, llegeix el Quixot. Ningú emprenya el mestre, mai.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 29 d’abril de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 1824
Visites que ha rebut aquest lloc : 5005