Creu-t’ho

A classe, els xiquets li fan bromes a la professora. Li llancen boles de paper. Un pallasso de qui tots se’n riuen.

—I tu, Marc, vols parar de llençar coses?
—Jo… què dius? Quina n’he fet ara! —diu en Marc—. I tu, no sigues puta.

No hi ha rialles.

La Sara descobreix que la professora porta els pantalons un pèl baixats i les vores dels camals van per terra.
—Tens parella? Tio o tia?
—No n’has de fer res.
—Ets lesbiana?

De sobte entra el director. Cara vermella i parla de pressa. Els posa agenollats fins que sàpiga per què la maltracten. Una hora en què els alumnes no diuen cap nom. La professora tampoc.

© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 28 d’abril de 2026