Porto la creu. Quatre homes traslladen a l’espatlla el taüt fins a l’església. Al darrere, el mossèn canta el Libera me, Domine. Les campanes gran, mitjana i petita toquen amb cops molt espaiats. Buits entre cop i cop i una ressonància que s’apaga lentament. Em recullo. Amb força, una mà sosté el pal a mitjana altura, l’altra el manté ferm de més avall. M’encongeixo. El cel amenaça neu, i això ho fa encara més dolorós. A la missa preparo l’encenser i el mantinc encès. Toco les campanetes en el moment de la consagració. Deixaré de ser escolà als enterraments. No puc amb els plors dels familiars. Vesteixen de negre en l’enterrament i aniran de dol mesos. Cap dels altres escolans vol fer enterraments.
Jo tampoc. Però si no hi soc, no es poden fer.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 25 de maig de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 2093
Visites que ha rebut aquest lloc : 5645