A 1970, un company i jo entrem en una discoteca. Flipem. Psicodèlia: bola de miralls, flaixos ràpids i intermitents envolten la música d’Earth, Wind & Fire, del Rock and Roll de Led Zeppelin. Fem una volta. Ballem a la pista. Altres joves ballen, sense tocar-se. Cadascú al seu aire. Increïble. Prenem alguna cosa: ell demana un cubata i jo Coca-cola.
Amb la calor, hi ha terrassa d’estiu en comptes de discoteca. Un conjunt toca en directe cançons del moment. M’enrotllo amb dues noies. Ballo amb una, prou enganxadets, al ritme de la guitarra de Santana. Ella em posa les mans als muscles i les meves mans li pressionen l’esquena per acostar-me-la. Ens deixem portar per Samba pa ti. Ens trobem altres cops arreu. La primera que se’m declara.
Amb els anys, quatre més se’m declaren enamorades. No em caso amb cap; la música continua mentre vaig canviant de braços.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 26 de maig de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 2276
Visites que ha rebut aquest lloc : 6288