A la paret d’un colomer hi ha escrit: «Pagès, no, gràcies». El pagès solta una coloma fumada, anellada, amb una ploma blanca a la cua. Després allibera un esbart de coloms. Des del colomer observa com els cercles es tanquen. Un colom toscat trenca la seguida, s’hi acosta, la guia amb el bec. Ella l’accepta. El pagès només permet la cria d’una coloma i d’un colom forts i hàbils. La resta, quan envelleixen, els ven.
L’endemà, empelta un fruiter. Obre l’escorça, deixa sortir la saba vella. Canvia la varietat.
Per al pagès només existeix la reproducció controlada. No s’ha casat. Si vol sexe, el busca.
No vol descendents. La reproducció també s’ha de controlar.
© del conte: Joan Guerola, 2025
Girona, 27 de desembre de 2025
Usuaris que han visitat aquest lloc : 626
Visites que ha rebut aquest lloc : 1999