Un vespre, des d’un colomer que tenia escrit “Pagès, no, gràcies” en una de les parets, un pagès va soltar al vol una coloma fumada. La coloma, anellada, portava a la cua una ploma blanca o un tros de plàstic, també blanc. L’home va fer la solta d’un esbart de coloms que havien d’aletejar darrere la coloma. Des del colomer, mirava amunt per observar com els cercles dels coloms es feien més estrets darrere la coloma. Un d’ells era un colom toscat, un animal sense fel alhora que amb un bon fons físic, que li permetia trencar la seguida a bastants coloms. Era capaç de seguir la coloma i al mateix temps mostrar-li tendresa per conquistar-la. Amb el bec la seduïa a seguir-lo, i de seguida ella feia un gest afirmatiu movent el cap endavant. En arribar al colomer, se sentien fort els parrups del colom, que s’havia emparellat amb la coloma. L’home només consentia la reproducció d’una coloma i d’un colom, intel·ligent i amb bon físic. Quan la resta de coloms es feien grans i veterans, eren venuts.
L’endemà, el pagès va fer un tall quadrat a l’escorça d’un fruiter; li va deixar la ferida oberta durant vint-i-quatre hores perquè expulsés la sàvia vella. Més tard posaria la peça nova. Empeltava el fruiter per canviar-li la varietat. Confiava de generar una altra varietat que pogués millorar la producció en qualitat i quantitat.
Per al pagès només hi havia reproducció controlada. El que feia amb la natura s’ho aplicava d’igual manera, ja que no s’havia casat. Si volia una estona de sexe, se’l buscava. Per a ell, cadascú s’havia de relacionar amb qui volgués sense obligacions socials. No volia tenir descendents que fossin tan desgraciats com ell, tot fent de pagès.
29/9/2018 a les 07.15
© del conte: Joan Guerola, 2018
Joan Guerola
