En acabar el batxillerat, la Mireia va saber que la Purificació es faria monja de clausura.
Van deixar de veure’s. Quan es veien, parlaven darrere una reixa de fusta. Amb els anys, les visites es van espaiar.
Anys després, va arribar una pandèmia. Abans del confinament, va anar al convent.
—Aconsella’m per aguantar tancada a casa.
—És difícil.
—Tu vius tancada. Ho sabràs.
—Jo ho vaig triar. Tu no.
© del conte: Joan Guerola, 2020

Girona, 5 de juliol de 2020





Usuaris que han visitat aquest lloc : 2669
Visites que ha rebut aquest lloc : 7040