Un dia d’octubre, una formiga passeja entre les tiges del ravenell. La sorprèn que una tija es revincli sota el pes d’una abella. Potser són els seus últims dies. De sobte, l’abella vola cap a la flor d’un altre ravenell. Les antenes de la formiga detecten un senyal químic. Descobreix un pagès. Tem que tiri insecticides. Corre en totes direccions. Giragonseja entre les tiges, com si fossin columnes d’un temple grec. No fa migdiades.
L’endemà la formiga encara vagareja. Li costa Déu i ajuda sortir del bancal.
Un cop és al camí, reposa mentre aconsella a un caragol que no vagi al bancal. No s’adonen que s’acosta un tractor gran. Els esclafarà. Queden als espais buits del dibuix del pneumàtic. La roda ni tan sols els toca.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 31 d’octubre de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 4812
Visites que ha rebut aquest lloc : 10843