Enregistrament d’impacte

Un pagès arriba a la presó i entra a la cel·la del seu fill. Es treu la corretja i li fot una bona corretjada.

—Desgraciat! A tu qui et mana participar en disturbis, trencar aparadors i saquejar botigues de luxe i tecnologia? Tu què collons hi feies allà, de negre i amb passamuntanyes i guants? Si t’ho manés jo, no ho hauries fet, no.

—Ho hem fet tots.

—Quins carallots! Garrot és el que us cal. Com ho fan els altres, tu també ho fas, oi? Per què no m’ajudes en els bancals, com ho fan els altres que ajuden els pares? Imita’ls també, seràs torracollons!

—La culpa la té el sistema. Ens ha fallat. No hi ha esperança per a nosaltres.

—I ara? —diu el pagès—. Però què dius! Si tu ets antisistema, per què vols esperança?

—I tant! No fa res per nosaltres. I arran d’això ve la violència dels joves en les manifestacions.

—Doncs, posa’t en el meu cas. Tots els dies plego olives i me les pagaran a 26 cèntims, quilo. Qui es pot queixar soc jo, no pas tu.

—No aguantaré tancat aquí dins.

—Et prometo que aguantaràs. No puc treure’t. Em paguen les olives a 26 cèntims. No tinc diners.

© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 1 de novembre de 2026