Potser sense roba 

Llisco en les parets de travertí. Impossible sortir d’una bassa amb les parets cobertes de molsa i algues. Em canso sense escales de mà ni rampes. La mà del guarda m’ajuda. Surto com qui apaga la llum per darrer cop. Si li ho diu a la mare, no m’hi refrescaré més. Trec el fang en la font. Em mossego l’ungla. Els pantalons i la camisa me’ls torna. Em reny i m’estira les orelles. No rebo una corretjada a casa.

Soc per posar una cama dintre d’una bassa. Em fan tornar enrere el verdet del fons i les parets que llisquen cap avall.

© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 17 d’agost de 2026