Al cantó de casa miren cap al cel. Torcen la mirada cap als dos costats. Alguns seuen sobre un mur. Cadascú pronostica l’oratge pel seu compte i defensa el seu pronòstic amb valentia. Es discuteixen.
Després de l’eclipsi encara fa més calor. Un havia pronosticat tempestes amb pedra.
—La culpa és dels polítics. Coll tallat —diu un.
Els crits augmenten de volum. El que se’n va i estava assegut al mur no ha de guardar la cadira. Arriba la tempesta amb pedra.
Un pronostica els litres. La tecnologia li dona els reals.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 16 d’agost de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 3428
Visites que ha rebut aquest lloc : 8235