Me’n vaig als bancals

—Tira cap a casa, pendó, o et donaré una bescollada. Ets una inútil. Ves a fer-me la berena —diu en Severià davant tothom. 

Ella ajup el cap i se’n va a la cuina abans no li foti una clatellada. Ell s’enrotlla un   cigarret amb tabac picat. L’encén. Fa una calada. Les guspires li foraden la camisa. Treu el fum entre dents ennegrides. No es parla amb els germans d’ella d’ençà de l’herència.

Avui passarà tot el dia als bancals de la Qüestió. 

Els solcs encara són molls. Esquitxos de sang.

© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 2 de maig  de 2026