El meu habitatge de formigó. Caríssim. Les parets s’il·lustren amb taques d’humitat.
Estiro el vent de ponent perquè entri. Bufo per buidar el vapor del quarto de bany. Aparto els mobles amb ràbia, com si fossin culpables. Al darrere, la taca s’eixampla. Faig servir lleixiu sobre la taca florida, que s’afanya a fotre’m fora del racó preferit. La taca em provoca. Se’n riu, potser espera que vinguin pluges que l’engrandeixen.
L’avi va construir una cabana amb parets de tap encalcinades. Teulada amb bigues de fusta, canyís, fang i teules. De cara al sol naixent. Cap humitat.
Els faraons van aixecar temples de pedra i columnes amb figures. Segles dempeus. Sense humitat.
Les taques de les parets augmenten. Com les taques de la meva pell.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 1 de maig de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 1824
Visites que ha rebut aquest lloc : 5005