La Conxa condueix la mà d’en Carles perquè li grapegi una mamella. El vent d’un vespre de febrer regira els cabells de la Conxa. Cobreixen la cara d’en Carles. La cortina de cabells els permet petonejar-se sense parar. Asseguts als escalons darrere la facultat de Medicina.
De sobte, una pedreta disparada amb un tirador colpeja al costat del cap d’en Carles. La mà d’ella es mulla de sang.
Al matí, les porres dels grisos els n’havien fet en la manifestació.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 18 de juliol de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 2678
Visites que ha rebut aquest lloc : 7051