Aire just

Teuladins piquen les juntes de la tapa d’un taüt. El bec facilita que la tapa s’aixequi i en surti una mà.

—Hòstia, quin malson!

M’assec al llit. El vent colpeja el finestró. Miro pel vidre: figures darrere les soques, com virus amb maletes, esperen atacar algú.

En posar-me les sabatilles en toco un. Se m’esllavissa a sobre. No pesa. No fa soroll.

Corro pels passadissos de l’hospital.
Els teuladins ja canten. M’he contagiat. Un antibiòtic.

Els rajos del sol entren pel despatx de la metgessa. Em posa el murrió.

A la sala d’espera ningú no s’acosta.
Alguns riuen. Altres s’aparten.

Porto murrió. La cara em queda com dins d’un taüt. Respiro pels forats de la tapa.

Girona, 4 de juny de 2020