La Judith puja a l’escala, neteja amb una baieta el vidre de la mampara. Es desequilibra, s’hi agafa i arrenca una part. Una setmana després continua sense reparar. El marit l’hauria reparat.
Mentre ella s’ocupava de la casa, ell descobria el gust del bar, del beure i de fumar. Ella es quedava amb el nen i la nena a casa. Quan la clau fregava el pany de la porta, sortien disparats cap a les seves habitacions. Vestits, es ficaven al llit i es tapaven cap i tot.
Una nit, la Judith el va retenir i li va dir:
—A què jugues. Les sortides o nosaltres, tria?
—No insisteixis.
Mentre recollia les coses, li va fotre una mirada.
—Per què em mires així? —li va preguntar la Judith—. Ves-te’n ara mateix.
—Me n’aniré quan vulgui.
—El pis és dels pares i ara, meu. Vinga, fot al camp —li va dir enèrgica, malgrat el temor que li muntés un escàndol.
Abans de caure en l’alcohol, es respectaven i no van acabar mai a crits. Va morir de càncer de gola, uns anys més tard.
Finalment, un lampista repara la mampara; però allò que es va trencar dins ja no hi és.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 23 de gener de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 709
Visites que ha rebut aquest lloc : 2334