L’home es treu la boina i fa una reverència davant del senyoret. Porta a cada mà una branca d’olivera. Hi ha ratlletes verticals que marquen els jornals que li deu el senyoret. El senyoret continua sopant. El veu plantat, esperant en silenci, sense oferir-li que agafi cadira.
—No em donis un mal sopar —diu el senyoret.
—Mal sopar? Els meus xiquets no el poden tenir pitjor. Fa dies que no mengen.
—Vine demà passat i et pagaré.
Passen els dos dies i tampoc no cobra.
—No treballaré més per vostè. Ho faré per un altre.
El senyoret li prega que no marxi. Què farà sense ell, que coneix els camps com ningú.
I els límits de la fam.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 1 de març de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 774
Visites que ha rebut aquest lloc : 2617