Des d’un forat, una veu li actualitza les males accions. La veu parla com ella parlava. No oblida. Els remordiments d’ella l’emprenyen. L’enutgen i li diu:
—Calla, o marxo de casa!
Se’n va de pressa. La veu atura els recordatoris. No el repta, però hi queda la rescaldada. Les brases minven, encara que no s’apaguen del tot. La veu en guarda una mica dins d’ell.
Els ressentiments del passat desapareixen, les seqüeles no.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 2 de març de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 1578
Visites que ha rebut aquest lloc : 4377