Varetes d’espart untades de vesc. Les planta prop de bassetes d’aigua. En barrancs amb rieres gairebé seques. Hi beuen xennes, caderneres, gafarrons, reiets i paixarells. Queden atrapats. El pare els arreplega. Els pela. La mare els fregeix ben sequets o els guisa amb un arròs caldós. Mengem. Els pares treballen de jornalers en temporades. Els pagesos callen. N’hi ha pertot d’ocells. Ataquen les collites. Quan els pares no tenen feina, cacen. Venen la caça. La meva germana i jo no sempre mengem. Tampoc sempre anem a l’escola.
Unes persones prohibeixen la caça. No atrapem pardalets. N’hi ha menys espantaocells que mai.
Els productes químics els maten.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 8 d’abril de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 1574
Visites que ha rebut aquest lloc : 4372