Nit sense soroll

Una persona estirada a terra. No es mou. El pèndol del rellotge de paret no es balandreja. Tampoc se sent el tic-tac. El silenci s’espesseix i s’escampa. Tret del clac-clac d’uns passos que s’allunyen. El so s’apaga de mica en mica. Tanca la porta sense donar un cop fort. Uns trons amaguen el soroll de les sabates mentre camina per un carrer de llambordes. Passa per davant del campanar de Sant Feliu i del poema de Fages de Climent. A Pedret, darrere del carril bici, s’asseu en un banc enfront del Ter. Trona més i cauen gotes grosses. Entra al riu. Quan l’aigua li arriba a la panxa, s’agafa d’una branca llarga d’un desmai. Estira amb força per sortir-ne. Ventades violentes l’empenyen. La branca se li escapa de les mans. L’empenyen fins al mig de la resclosa de l’Aurora. Augmenta la pluja. Cinc dies de la desaparició.

Troben un cadàver al Ter prop de Torroella de Montgrí.

© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 24 de setembre de 2026