Ningú no ho veu

—El mossèn m’ha baixat els calçotets i m’ha grapejat —diu en Daniel.

—Com pots posar en dubte el mossèn! —diu la mare, i li pega una bufetada.

L’avi s’aixeca, li pega una bufetada a la mare.

—Jo sí que crec el nen.

—No cal que em diguis que marxi de casa. Me’n vaig jo.

—I on vas? —li pregunta el pare d’en Daniel.

—No ho sé. Millor sota el pont que amb uns pares que no atenen el fill.

En Daniel trenca la roba d’escolà. A casa, tiren terra a sobre. De tant en tant, l’omple una olor de pa cremat. Es fa gai. Sense consentiment, altres el petonegen i li la fiquen.

També sortirà a la llum.

© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 26 d’agost de 2026