Em treuen agafada de braços del net i de la neta. Em fan seure al seient del copilot del BMW del meu fill. Espero. I espero més. El fill parla amb la noia de la recepció. Gesticula i no para de mirar cap on soc jo. Els meus nets es mouen prop d’ell per si li cal alguna cosa. Potser ells esperen un bon dinar i unes postres de xocolata. Pago jo.
No els dono feina. No deuen tenir ganes que mori. Val més que no n’enterri cap d’ells.
© del conte: Joan Guerola, 2026
(narrador en primera persona, limitada)
Girona, 6 de setembre de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 3847
Visites que ha rebut aquest lloc : 8995