Ja era hora

Tancament del curs d’un institut en els anys mil nou cents setanta. Les companyes tornen als seus pobles. No les veu més. Unes poques marxen fins a Eivissa en pla hippy. A ell l’atreu més Woodstock. Il·lusió. Anirà, però amb els que queden. De Bob Dylan només sent cançons al transistor. I sota el sol, amb pantalons curts i un barret, i sense res més. Arreplega garbes de blat. Les carrega als carros. A cada garba, els dits es tallen amb les tiges. El sol crema l’esquena i el vent xiula entre fruiters i rostolls. Abaixa el cap. A soles. Les garbes no s’acaben. Les úniques flors als marges, no pas als cabells. Es remulla en una bassa o en un gorg. Compta els dies de tornar a classe. Amb més ganes d’estudiar. 

Salutacions i abraçades. Lectures i cinemes d’estiu. Platges i pell molt morena. Com la d’ell en obrir l’institut. 

© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 10 d’abril de 2026