Pep Amagat
Estimo la meva comarca i el meu País Valencià. I love them, per si algú no ho ha entès gens.
Ho proclame amb dignitat i orgull.
També estime Balears i Catalunya. Ah, i des de sempre. Que ningú es porte a engany, d’ençà que era xicotiu ho he portat al moll de l’os. Que hi farem!
Ho proclame amb dignitat i orgull, també. I què passa si hom ho sent així? S’acabarà el món? No, home, no. Viviu tranquils. No us poseu pedres al fetge, deixeu viure.
No em fa nosa, no em destorba estimar tant. Ni em sap greu, o ni em sap mal, que em critiquen.
Tanmateix, a hores d’ara, no m’identifica i no vull que em diguin català, ni vull el DNI català. Vull DNI que sigui de PPCC, però amb un altre nom més adient. Vosaltres, penseu-hi, cerqueu un nom, una manera de dir-ho. Vosaltres, saberuts i cultes, ajudeu-me a no ser castellà ni espanyol, més aïnes amb un nom de la meua nació.
Per alguns valencians, cert que per pocs, els PPCC són una necessitat, ho enteneu, xe? Com una nansa on agafar-se i en la qual sentir-se identificats. Pels catalans la necessitat és la independència, i els PPCC són, i només per alguns, quelcom secundari. La majoria de la gent passa d’ells. Tot i que no ho descarten això queda en segon terme com un afegitó d’una cosa que tal vegada puga esdevenir: la seua independència. I si no els hi arribés la dels PPCC -més que possible- ells ja tindran la república independent.
L’amic blaver
Estàs ben grillat. Pura enraonia.
En Bosch
Calla, amic blaver, no sigues maleït. No es pot enraonar amb tu. Pep, continua explicant-nos les teus teories sobre els PPCC.
Pep Amagat
No han existit, no existeixen ni existiran tot i que a mi m’agradaria que hi hagués quelcom més enllà de la realitat cultural. Innegable, ja de per si. Com diuen els de la CUP: tenim un camí ple de pedres, les que ens posen i les que ens posem.
Passa que nosaltres tenim un queixal en les comarques de parla castellana: jo les hi permetria votar per saber el que volen fer, com també permetria votar la Valh d’Aran.
Tinc una amiga que diu el Principat de Catalunya sí que pensa que els Països Catalans existeixen.
Potser jo estic equivocat en els meus plantejaments. Va i resulta que els Catalans que no hi creuen són els mateixos que no desitgen que Catalunya esdevingui un estat independent.
Ara el Principat té l’oportunitat de ser independent. Serà bo per la resta dels PPCC? I tant que sí! No hi creieu?
L’amic blaver
I ara! Gens. Mare de Déu, quanta ximpleria. Calla, d’una punyetera vegada, caram.
Pep Amagat
Com a independentista, estic en contra d’atacs i interferències des de l’unionisme contra el procés democràtic de Catalunya. Sent com si atacaren el meu país i la meua cultura. Per què no he d’expressar les coses amb tots els ets i uts.
L’amic blaver
Vinga, ja. No ho faces tan gros que no ho és. A mi no em vingues amb tanta teoria. La majoria del poble valencià no se sent català.
Pep Amagat
Per desgràcia se sent espanyol i ja veus com ens hi va.
L’amic blaver
Jo vull el meu país valencià i la meua bandera té el blau. Ja és hora que recuperem la consciència de poble, de ser una nació, de fer el nostre País Valencià, i no perdre més temps.
En Bosch (esclata a riure i després li diu)
Fotre, la de Pep també porta blau. Ja saps… No vull res en contra teu però sempre estàs dient el mateix. Ja va sent hora que faces un reset. Quants anys hem perdut amb el PP per culpa dels que com tu elvau votar. Val més riure quan hom et sent parlar.
Jo no sóc independentista, o potser sí, vés a saber. Jo sí que vull que el meu poble tinga el dret a decidir que vol ser. Les persones tenen el dret de decidir lliurement el seu futur i la resta són coaccions.
Pep Amagat
Si nosaltres valencians ho desitgem, arribarà un dia que hi haurà una confederació amb el Principat i ses illes. I ningú ens impedeix somniar, veritat? Hem de treballar-hi. I no faig broma: ho dic de veritat.
En Bosch
Sóc valencianista i, com he dit abans, potser independentista però valencià.
Ara que tenim una xicoteta representació de valencianisme, ara va i es volen ajuntar amb Podem, ja hem begut oli! Volen destrossar el poc que tenim abans que comence quasi a caminar.
Pep Amagat
Per això s’ha d’anar directe a la independència. Menys debats, i més acció. El poble s’ha de moure per aconseguir la democràcia vertadera.
I traieu-vos-ho del cap, no tindreu o no tindrem cap bon un finançament. Ei, ja és hora d’anar prenent consciència, no?
Insistisc per mi els PPCC o alternatiu representen una necessitat. El meu país està en mans dels espanyols i soc tractat com a part d’una colonia.
En Bosch
Ja tens tota la raó, ja.
Pau i bé
