Es pateix una convulsió social a Catalunya, on deu ser difícil viure. Tothora hi ha enfrontaments a causa del procés i la realització del referèndum; no em parlen, de la controvèrsia que ha suscitat. En les famílies, germans que pensen diferent enfrontats amb rivalitat a mort, com si foren dos equips de futbol rivals. En la feina, no cal ni dir-ho: s’ha hagut de trucar mossos i guàrdia urbana perquè els treballadors partidaris del sí i els del no s’han agarrat a bescollades, punyades i puntades de peu. D’eixa manera, els clients dels bancs, els passatgers de les estacions de transport, els clients dels mercats o la gent que demana consultes en l’administració pública tots estan per atendre. Els metges, encara que entre ells també n’hi ha que es miren de reüll amb caire poc amistós, atenen ferits per trompades, per atacs d’ansietat o per uns quants infarts. Els Trankimazin, Valium, Motivan i altres medicaments d’aquesta mena s’han acabat a les farmàcies. A tota la colla d’ansiolítics s’han afegit els soldats que patrullen i ajuden els mossos. Per fi sembla que l’huracà amaina i la situació millora, Déu n’hi do.
Qui sap si més d’un s’imagina, o encara més, voldria que això fóra veritat. Em sap greu per ell, per eixa persona que es creu que és així, però no, no és el cas. El procés català ha estat mancat de violència. N’han volgut veure més de la que hi ha hagut des de la caverna mediàtica.
Bé, sí que cal ressaltar els Guàrdies Civils que vigilen per un costat o per l’altre la impremta de Constantí, propet de Tarragona. La gent els canta: on estan les paperetes, les paperetes on estan. I tornen en to festiu: on estan les paperetes, les paperetes on estan. En acabat, uns dies més tard, la Guàrdia Civil assalta el setmanari El Vallenc, de la població de Valls, a un tir de pedra de l’anterior. Quan ixen de la seu del setmanari la gent els canta: passeu bé, passeu bé i moltes gràcies, passeu bé i passeu bé i fins a l’any que ve. Altres els llancen clavells. Algun Guàrdia Civil els retorna besades.
Els dirigents de la premsa volen veure també violència on no n’hi ha. La vida continua amb normalitat, la gent va a la feina i fa el que els toca fer com si no hi haguera procés, sense que es veiera un referèndum prop en el temps. Es fan els mercats municipals com cada dia, els mercats setmanals de les poblacions o els mercats de segona mà quan toquen. Tot segueix igual com sempre, ja que se celebren fires i festivals com, per a posar-ne un de hui mateix, el de Terra de Trobadors, enguany centrat en la commemoració dels 700 anys de la fundació del convent medieval de Sant Domènec, en temps del comte anomenat Malgaulí, el darrer compte del casal d’Empúries. I segur que, qui ho desitja, hi va. De fet, el festival està que no cap ningú més.
A mi em fa la impressió que, quan vaig estar amb tu i la família i amb la gent, es pensaven que ací estem pegant-nos tirs i fent barricades. I també he sentit dir que la gent d’altres parts d’Espanya pensa el mateix.
Signat, el germà d’en Bosch
En Bosch (quan acaba de llegir, beu cervesa)
Què et pareix el que diu el meu germà? Ah, se m’oblidava l’anècdota del bandarra que, entre un fum d’estelades, posava una bandera espanyola penjada de la finestra, més tard posava l’himne d’Espanya, als instants aturava la música i treia la bandera. No és una provocació?
L’amic Blaver
Els catalans sempre s’estan queixant. També són ganes de tocar els nassos. Si tenen una regió molt rica.
En Bosch
Històricament sempre han estat molt perseguits d’ençà que Felip V els llevara els drets. Això que els catalans sempre s’estan queixant, sempre ho dius. I tu, per què no et queixes amb un finançament tant roí que tenim ací.
L’amic Blaver
Nyas, com nosaltres des d’allò d’Almansa, i no ens queixem. Supose que també tindrem les nostres raons de pes. No les sé.
En Bosch (li mormola)
Ja va sent hora que les conegues. Crec que ens hauríem de repassar la història, ser més conscients del nostre país.
Pep Amagat
Amic blaver, tu que dius que ells es queixen massa sovint. Pensa que el govern de la meseta ara reconeix un dèficit fiscal de 10.000 milions d’euros. He llegit que, en qüestió de finançament, els catalans reben menys que la mitjana espanyola i això que són de les comunitats que més aporten. Curiosament, els andalusos, que són crítics amb els catalans, són beneficiats dels seus diners. O siga, que reben diners d’ells i damunt els critiquen. També es beneficien els d’Extremadura, recordeu alguns presidents d’allí com atacaven Catalunya. Són uns desagraïts.
En Bosch
Hi ha cada tipus que no sé que en faria d’ell.
L’amic Blaver
Tu com ho saps això, o t’ho inventes?
Pep Amagat (fa un gest d’enuig i li etziba prou irritat)
Vols que et diga una cosa? Per què no t’informes? Creu-t’ho, xe! I, si no, ho llegeixes a la revista El Político. La gent vol que aquesta siga l’última gran manifestació i està molt il·lusionada a votar. La manifestació ha estat un gaudi d’harmonia, esperança i colors, d’enraonar amb aquest o l’altre sense cap violència. Fa ganes de votar en democràcia i llibertat.
L’amic Blaver
Pareix mentida que no ho veges. No volen votar, volen la independència. Això de dir volem votar amaga volem independència. Va, que no som ximplets.
Pep Amagat (li ve singlot)
Tant de bo… Saps, tant de bo.
En Bosch (sacseja el cap)
La veritat és que no hi ha cap polític espanyol que valga un duro. No es pot deixar tot en mans de la llei i dels tribunals. Si vols fer de polític, t’hauràs d’enfrontar amb els problemes que isquen. Només aplicar la llei també ho saben fer altres funcionaris. Si més no, el president valencià ha anat a negociar a Madrid.
Pep Amagat
I què ha aconseguit? Res. El País Valencià té un finançament pèssim. Dels més roïns, el primer és el català i el segon el valencià. No n’estic segur. I per què no protestem nosaltres?
L’amic Blaver
Perquè respectem la llei.
Pep Amagat
O perquè ets –i molts de nosaltres som– babau; som balòsties. Vés fent-te la idea, com diu el germà d’en Bosch, que passaran coses grosses en una atmosfera de normalitat.
L’amic Blaver
Què vols dir que aniran detenint catalans?
Pep Amagat
A partir d’ara, el govern de la Generalitat catalana ja no passarà comptes al govern espanyol, cosa que fina ara feia de manera setmanal.
L’amic Blaver (mou les mans i les alça)
Veus tu, com es salten la llei com volen.
Pep Amagat
Per a saltar-se la llei, llegeix la carta que fa furor a les xarxes socials adreçada a Mariano Rajoy: “Usted, que permitió la mayor aberración de recursos públicos con fines privados rescatando a la banca privada de España con más de 77.000 millones de euros públicos…, ¿persigue ahora de forma obsesiva los euros que se destinan a dar la voz al pueblo de Catalunya mediante un referéndum?”
Te la recomane; la carta d’un independentista a Mariano Rajoy.
L’amic Blaver (arronsa el muscles)
Està bé. La buscaré i la llegiré.
Pau i bé
