Es diu el resultat aproximat de les eleccions al voltant de les 23.00.
Per primera vegada les guanya i per majoria absoluta. Va a saludar al públic des del balcó de la seu del partit. Alça els braços triomfant mentre seguidors enfervorits l’ovacionen. Fa voleiar la bandera com un nen, s’abraça a companys i familiars. Llença besades a la gent i torna a aixecar els braços. Encara que més aïnes solia rebutjar el gest de fer amb els dits d’una mà la v baixa, en eixos moments emportat per l’emoció, el fa.
Torna dintre de la seu del partit i se sotmet a les preguntes d’uns periodistes alhora que els flaixos no paren. Al cinc minuts, al guanyador comença a eixir-li sang del nas, es mareja fins que es desploma i cau rotllat a terra.
Passat l’espant, una volta recuperat, fa una conferència de premsa. Ho faré tot a l’inrevés per la qual cosa és de suposar que hi seré poc en el càrrec, comença a dir. No vull augurar res, com us podreu imaginar el meu govern quasi té els dies comptats abans de començar. Cada dia que passe serà considerat un èxit per mi. Per una vegada els desencisats seran eixos a qui vaig prometre tota mena d’avantatges com ara les empreses; la gent del poble no haurà de pagar el deute del Castor: que s’ho paguen ells. Les autopistes seran gratuïtes des de demà. Faré canviar la legislació perquè els bancs es vegen forçats a cedir els pisos rescatats per les autoritats. Aturaré els desnonaments. La reforma laboral serà derogada i s’ajudarà a qui estiga en situació d’emergència social, als sense sostre. El corrupte haurà de dimitir i tornar el doble del que haja robat. Governaré perquè hi haja llibertat total, ja que sense ella no hi ha democràcia.
No duraré tota la legislatura, tampoc no tinc por al càstig electoral, a mi tant me fa si he de dimitir o si no em torne a presentar dins de quatre anys. Bo, no exactament. Jo voldria portar a terme els projectes, tanmateix ja podeu imaginar-vos que duraré molt poc de manera que, torne a dir, cada dia en el govern representa un èxit. Així acaba la conferència.
En realitat dies i setmanes passen. Es diu que tothom queda esborronat per tals mesures. Al·lucinen els seguidors que l’han votat com els que no els van votar o els que no hi van anar a votar. Pronostiquen que tanta desmesura ensorrarà el govern prompte. Com s’ho farà per lluitar contra l’augment de l’atur i la pobresa? Haurà de fer no se sap què per ajudar als menjadors de Càritas, cada volta més plens. Serà capaç d’enfrontar-se a tota una realitat tan negativament enorme.
No hi ha dubte que la generositat amb què governa el guanyador de les eleccions desperta empatia entre la gent. La veritat és que ara per ara l’apatia i el cansament per la política desapareix i és seguida amb interés per la participació ciutadana.
Pep Amagat
I aquest és el meu somni.
L’amic blaver
Tu somnies coses impossibles.
En Bosch
Però a tu t’agradaria que passaren? O t’agradaria estar com algú que haja perdut el pis, que es trobe a l’atur o d’altres i d’altres situacions desesperades en les quals hi ha gent que s’hi troba.
L’amic blaver
Home, estaria bé que la gent no patira i que tot el món tinguera feina. Em pense que en aquestes eleccions no hi haurà cap candidat que faça res per la gent. És el de sempre, molt de xerrar per a res.
Per un altre costat, si un president estreny molt a les empreses… tancaran i no crearan llocs de feina, ho enteneu?
En Bosch
És que si ho mires bé no hi ha feines segures hui en dia. Tot són feines fluixes i mal pagades. Mira, xicon, no podem fer més rics als rics. Als empresaris se’ls ha d’estrènyer i que paguen els que els correspon i menys tractes de favor.
Pep Amagat
Jo vull quedar-me en el meu somni. Deixeu-me gaudir-ne. La realitat, però, la sabré el diumenge: quin serà el guanyador. Tot i que sóc pessimista perquè guanyarà el que tenim ara. Sense anar més lluny, hui en plena jornada de reflexió, tinc una tia jubilada que ha cobrat la mensualitat de desembre i la paga extra, quan normalment cobra del 26 en avant. Fa pudor de socarrat això…
En Bosch
Com deia la cançó “En això de votaes entre empentes i sarpades hi ha qui perd els saragüells”.
Pep Amagat
De moment, somien, és clar.
En Bosch
Ara i aquí necessitem, més que mai, anar a votar. Hem de votar opcions valencianes per tirar avant. Si no tenim trellat i votem gent que no són de fiar, ja se’n va tot a pastar fang.
Cal que votem opcions valencianes per augmentar i aprofundir els canvis iniciats al país. Canvis necessaris per a treure el país del pou, o no?
L’amic blaver
Sí, sí. Li ho pense dir a uns oncles meus…
En Bosch
Ja t’apanyaré quan t’agarre, si m’adone que has votat vés a saber qui.
Pau i bé
