Ploro. Em cauen llàgrimes com pedres que llisquen sobre l’aigua. La meva sogra no em deixa en pau. No faig com una pedra, que després d’uns bots, s’enfonsa. Aguanto.
La visito. Li surt sang de la boca. Els ulls li ballen. No respira. La sacsejo: es mou com un sac ple. És morta.
El meu home descobreix que la seva mare dona els seus diners a ONGs. A ell, res. Li fot una empenta. Ella s’estavella contra la paret. Encara espera per posar els braços.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 4 de maig de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 1824
Visites que ha rebut aquest lloc : 5005