Una tranquil·litat estranya. En Joan Collsuspina aixeca de les aixelles a un home major i el recolza contra la paret. En Joan troba les ulleres en un racó i les hi posa. L’agafa del braç i, mentre se l’emporta, li raspa la barbeta la punta de la metralleta d’un policia.
—Ja sé anar a casa. Gràcies.
En Joan torna davant del col·legi electoral, que protegeix la gentada empenyent els policies. A cops de porra s’obren pas i aconsegueixen un passadís per on entren tècnics d’informàtica amb els caps encaputxats. S’emporten ordinadors i cables. Alguns policies treuen escuma pels costats dels llavis. Arrosseguen persones i les llancen com sacs de palla. Trenquen taules i urnes. Un home cau a terra perquè pateix un infart.
—¿Que se nos muere uno? —diu un policia, i minven els cops.
M’hi acosto. Li faig una pressió al pit. L’ajudo i l’home em pressiona la mà amb dissimul.
Una nena surt plorant del col·legi electoral, on havia dormit en un sac de dormir, i abraça en Joan.
—Ai, papa, que dolents són.
La nena es va felicitar per l’urna amagada sota el llit.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 24 de gener de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 709
Visites que ha rebut aquest lloc : 2334