El que queda

El marit la deixa amb dos fills. No en vol saber res. Potser l’abandona per una altra, més jove, més bonica. Ella s’agenolla i li estira la camisa. Li dura poc. Ulls inflats de plorar. Les mans li tapen la cara. Tremola.

Prefereix suportar els seus crits a la soledat. El buit del llit: la calor, el cos, el sexe. El pare d’ella els compra un cotxe i se l’emporta. Ja no va al cinema ni a festes d’altres llocs. Al poble, totes surten en parella. Diumenges a la tarda. Ella es queda a casa amb els nens i la mare, de cara al televisor.

Reprèn el camí. Els cria amb l’ajut de la mare. Busca feina. La ferida no s’esborra.

Ell es penja d’una corda. Ella no dorm. Aguanta.

© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 6 de maig  de 2026