En Pep cava i llaura bancals de llicorella. Les collites no donen per res. Se’n va a fer les Amèriques. El vaixell queda varat en bancs de sorra o corall. Unes goletes el porten fins a l’Havana.
Pren la identitat d’un passatger mort. Aixeca una fàbrica de cigars. Els seus havans travessen l’Atlàntic. Troba a faltar cadires que es mouen al casino. Algú que remena fitxes de dòmino. L’estona en què barreja les cartes i reparteix per a fer una partida de brisca. Pren un vermut negre amb sifó, unes papes i un platet d’olives xafades amb pebrella i llima. I fa petar la xerrada. Remena records com les fitxes del dòmino dins la capsa.
A primeries del segle XX, torna al poble vestit de lli blanc. Porta barret de palla i rellotge d’or. Tot continua quasi igual. Ningú no el reconeix fins que demana un vermut negre amb sifó.
Fa construir una casa de colors vius, amb porxos i finestrals. Planta dues palmeres i datileres al jardí davant de la casa. Unes magnòlies i buguenvíl·lies.
Al poble el van donar per mort. La caseta on havia nascut sobreviu.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 12 de juny de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 2387
Visites que ha rebut aquest lloc : 6499