Autoeditat *
Contes d’en Jan Bosch a Girona dibuixa un mosaic que revela relacions abusives amb la complicitat de l’entorn. Persones que arrosseguen motxilles plenes de privacions, patiments i solitud en contradicció amb una societat que se suposa avançada.
******
Comentaris
Joan Guerola és conegut pel seus blogs a Directe.cat (ara LaRepublica.cat) i al diari La Veu, en uns escrits en què combinava opinió i creació literària. Porta al sarró d’escriptor una novel·la, El Gat, i un llibre de contes de bandolers titulat El Garrot Vil, basat en personatges reals del bandolerisme al País Valencià.
La seva darrera obra, tot just publicada, és Contes d’en Jan Bosc a Girona, un conjunt de tretze relats, o més precisament un relat i dotze contes: “Caldria dir que conte i relat són coses diferents. Gosaria dir que el conte no entra dintre del concepte narrativa curta. Al llibre, sols hi ha un relat, el primer. Tota la resta, són contes”.
Joan Guerola reivindica amb passió el conte com a forma narrativa: “Hem de tenir present que el conte no és més fàcil perquè sigui curt. Diria que és al revés, que és més difícil perquè ha de tenir la precisió d’un rellotge. No ha d’haver desviacions i tot ha de quadrar. Em fa la impressió que el conte no gaudeix del prestigi que té en altres indrets”.
Els textos que composen aquest volum han anat prenent forma amb el temps: “Gairebé tots ells es van començar a escriure fa entre cinc o més anys. De fet, els contes ja eren un llibre abans de ser publicats a trossos en els diaris digitals”. Aplegats ara en format llibre, Els contes d’en Jan Bosc a Girona esdevé un mosaic que revela relacions abusives amb la complicitat de l’entorn, i ens dibuixa “persones que arrosseguen motxilles plenes de privacions, patiments i solitud en contradicció amb una societat que se suposa avançada”, per dir-ho en pròpia definició del autor.
Detalls per projectar la fantasia
Situats en escenaris i amb trames diferents, als relats hi apareixen alguns episodis de la nostra història més o menys llunyana i tanmateix la ciutat de Girona hi té un presència important, així com elements de la quotidianitat més propera, sense, però, voler fer-ne una còpia: “he begut de l’observació del dia a dia. El que passa és que els detalls ajuden i serveixen perquè hom pugui projectar la fantasia en un sentit diferent i que no té res a veure amb el que havies sentit o amb aquells detalls que havies conegut”.
Els relats de Guerola estan farcits d’aquest elements quotidians: rutina, amor, desig, ironia, paradoxes.. en les situacions i la mirada a la realitat. “Hi ha d’haver ironia i ha d’haver-hi altres elements que ajudin a canviar la visió de la realitat. Tot ha de ser escriure per dibuixar un altre món però fer que tot allò que escrivim sigui creïble”.
Contes d’en Jan Bosch a Girona és un llibre autoeditat (es pot aconseguir a través de la pàgina de l’autor www.joanguerola.com) . Joan Guerola reconeix que “No sé com està el món editorial català. Pel que a mi fa, el veig prou malament, ja que ningú s’ha interessat”.Amb la mirada posada a Sant Jordi, Contes d’en Jan Bosch a Girona és un volum molt recomanable. Contes ben escrits i ben contats per reivindicar el gènere.
09/03/2020
Ramon Moreno
*****
Els contes d’en Jan Bosch a Girona
Per Pilar Jiménez, catedràtica
Els contes d’en Jan Bosch a Girona és un llibre format per tretze relats, en els quals l’autor
experimenta amb diferents tipus de narrador: experiment de narrador en segona persona,
de narrador càmera, de narrador omniscient , de narrador en estil lliure indirecte, de narrador
quiescent…
La solitud, la pobresa, l’abús dels forts sobre els febles, estan presents en les vides dels
personatges que protagonitzen les històries.
La distància entre generacions és el fil argumental dels contes Què fas aquí? o L’herència, dos
relats d’ambientació molt diferent però amb un element comú: el desconeixement i la falta de
comunicació entre un pare i el seu fill.
La guerra civil i la postguerra, i la seva projecció en el món rural, són el marc de Qui està lliure
de què? El protagonista, excombatent en el front de Terol, torna al seu poble, on va sobrevivint
immers en la beguda i en la marginalitat, víctima a vegades de la crueltat dels més joves.
Aquesta misèria econòmica, humana, social, és en gran part el resultat d’una guerra “que no
beneficia a ningú”, com diu en una ocasió un dels personatges que hi surten.
El dolor persistent que tenen uns personatges pel record d’episodis del passat està present en contes com La corda de l’Eva o Amb els avantbraços contra la paret.
Aquests són només alguns exemples de les històries escrites en aquest llibre. Però en conjunt,
l’autor demostra un gran coneixement del comportament humà: contradiccions, patiments,
decisions equivocades… tot això i més, protagonitzat per personatges anònims que viuen
situacions quotidianes, cosa que els fa totalment versemblants i els apropa al lector.
*****
