Al mirall només hi veu això: pell adolorida, oberta. Alça el martell i colpeja el reflex. No el vidre: el punt exacte. Ella l’espera al llit.
“No et tanquis”, diu. “Obre’t. Relaxa’t.” Ho fan amb cura, com si el cos fos una cosa que ja venia espatllada. En acabar, es vesteix, li envia un petó i se’n va.
Al lavabo, la sang torna.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 22 de febrer de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 839
Visites que ha rebut aquest lloc : 2848