Una amiga passa pel costat d’en Daniel. Ella gira la cara cap a l’altre costat.
—Es pot saber què t’he fet? —pregunta ell.
—No és el que m’has fet, sinó el que has deixat de fer per mi.
Darrera frase que li diu.
La torna a trobar. Ell camina al seu darrere. Ella tanca una porta als seus morros. S’apaga el so del cop de porta. No li demana explicacions.
No busca trobades amb ella. L’esborra del Facebook i elimina el seu contacte de WhatsApp. Silenci. Què li passa, no cal saber-ho. Trenca la rutina d’activitats compartides.
Es creuen altre cop. En Daniel continua caminant amb els auriculars. Ni de reüll la mira.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 30 de setembre de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 4117
Visites que ha rebut aquest lloc : 9575