Cafè

A vint anys vaig anar a les festes d’un poble veí amb tres amigues. Un home deu anys més gran va convidar la més maca; ella el va rebutjar. Després em va treure a ballar a mi. Vam ballar una estona. Al final de la festa vam intercanviar telèfons i vam quedar.

Unes setmanes més tard vam sortir sols amb el cotxe. Va conduir fins a un lloc apartat i va parar.
—Per què parem? —li vaig dir. 

No vaig tornar a preguntar res. Em va demanar que em tragués la roba. Quan va acabar, em va dir ves-te’n ja. Vaig caminar un bon tros amb el semen que em regalimava per les cames. A casa no em vaig treure la roba de seguida. Em feia fàstic tocar-me. Em vaig quedar dreta al bany una estona. A la dutxa, l’aigua relliscava per sobre, i m’esquinçava el sexe i la pell de les cames per eliminar qualsevol olor. Quan vaig sortir, tremolava.

Els dies següents caminava més de pressa. Al metro m’asseia a prop de la porta.

No em vaig acostar a cap altre home, tot i que m’agradaven. Acceptava algun cafè, parlava una estona. Si algú m’acostava la mà, jo deia que no. Alguns insistien. Altres feien veure que ho entenien. Jo marxava abans que el cos em fallés.

A la feina, fem cafè a mitjan matí. La màquina és estreta i sempre ens toquem sense voler. Aquell dia, quan un company se’m va acostar massa per agafar el sucre, vaig fer un pas enrere i vaig vessar el cafè.

—Tranquil·la —va dir—, no passa res.

Vaig mirar la taca a terra. Ningú es va ajupir. Ningú va dir res més. Una altra companya va fer una broma sobre els dilluns. Algú va riure.

—No m’agrada que em toquin —vaig dir.

No ho vaig dir fort. Però es va sentir.

El company va aixecar les mans.
—Home, només era sense voler.

—Ja ho sé —vaig dir.

Vaig llençar el cafè sencer a la paperera. A la tornada al despatx, parlaven fluix. Aquell matí ningú es va tornar a acostar massa.

L’endemà, a la feina, ningú em va dir res. No em vaig disculpar.

Jo tenia pis i feina, però m’agradaven els homes. Havia de resistir per a persistir-hi. Em tocava, em masturbava i no aconseguia córrer-me. Continuaria vivint sola i fent sola el cafè a la feina.

© del conte: Joan Guerola, 2025

Girona, 17 de desembre de 2025