La dona viu sola. Sent el rosari al mòbil. Es lleva sense pressa. Mira per la finestra. Guarda els vuitanta-nou anys en una lleixa del rebost, a sobre d’una gerra d’oli. Una casa pairal. Fanecades de terra. Diners al banc. Ve el capatàs de les terres. Parla de cuidar-la. Ella no diu res.
Continua fent el que feia.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 24 d’abril de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 1824
Visites que ha rebut aquest lloc : 5005