Em van lligar de mans i peus. M’enganxaven als genitals cables de voltatge. Les descàrregues elèctriques em sacsejaven. Aïllament. Tothora fosc. Sense permetre’m dormir, ni tan sols en la cel·la. El temps va desaparèixer.
No sabia les vegades que m’ho havien preguntat. Ni què volien de mi. Treballava quan em van detenir. Em van confondre amb uns estudiants en una manifestació. No entenien que no tenia res a veure, res a respondre. Em van deixar estès a terra, sense moure’m.
—No ens estem passant?
—Potser és mort. Ara ja hi som pel tros.
—A què ve, això, ara?
El meu cos va tremolar. Van respirar.
© del conte: Joan Guerola, 2015
Girona, 4 de gener de 2015
Usuaris que han visitat aquest lloc : 782
Visites que ha rebut aquest lloc : 2622