Exigències de dins

L’Empar Puig revisa la llista de noms del mòbil del marit. La tranquil·litzen els de les amigues compartides. Desconeix una tal Júlia. Guapa i amb gatet a la cara. El xat esborrat. Potser una companya de treball. Entra al Facebook algunes vegades al dia. Quan ell torna, l’envolta amb els braços.

—T’agrada estar amb mi? —li pregunta amb cara seriosa—. Què tenia ella que no tingui jo?

Ella li ensuma la roba.

—Què has fet? Mirar la sèrie de la tele?
—Com cada dia. Pren-te un got de llet. Si pot ser, de soja. No de vaca.
—Tant li fa.

L’endemà, ella mira darrere la persiana. L’espera a dinar. Es refredarà si arriba tard. El veu xerrant amb una dona. La de la fotografia del xat.

—Qui és la dona amb qui parles? No tornis a parlar amb ella —diu exaltada.
—I ara! Però què t’inventes…
—No la conec. Per què anaves amb ella? —ella inclina el cap a un costat—. Que no et torni a veure amb ella. Vinga, dinem, que es refredarà del tot.

Cada dia surt més tard de la feina. Ja no torna a casa el marit de l’Empar.

© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 23 de setembre de 2026