En la cripta circular de l’abadia, Eric i Émeline es petonegen. Ell en surt el penúltim. Al darrere, ha de ser ella. A la llum del claustre li parla, però no hi és. Ell encara viu el petó com una cosa lenta i significativa. Com la pregària matinal de Laudes que canten els monjos. Tanmateix, ha de tornar de pressa a la cripta. No hi ha ningú. Va a Vilafranca amb el vehicle. Ella pren una cervesa en una terrassa i es petoneja amb un altre, amb una mica de neu al cim de les muntanyes.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 22 de maig de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 2093
Visites que ha rebut aquest lloc : 5645