En Joan xapulla en l’aigua estancada, una mica tèrbola, d’una riera. Encara que no es mulla ni els genolls, es refresca sota una arbreda.
Una serpeta d’aigua li passa pel mig de les cames. De l’esglai, rellisca sobre la suavitat de les pedres. Cau i queda moll. Els altres de la colla riuen. En Joan també acaba rient. Com que no s’ha fet mal, tampoc no n’hi ha per a tant.
El sol acaba d’ eixugar la roba molla i el ridícul.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 21 de maig de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 2030
Visites que ha rebut aquest lloc : 5453