En Miquel i en Lluís juguen a dòmino per parelles. Remor de tertúlia en el casino. Estavellen les fitxes contra el marbre de la taula. Les posen de pressa i en silenci. Ni beuen el cafè.
—Domino —diu en Miquel, i ja no li queden fitxes a la mà—. Ells sumen més punts.
—Per què no m’has donat joc? —pregunta en Lluís.
—Doncs, perquè tenia bones fitxes. Els he fet passar i he dominat.
—No saps jugar —diu en Lluís emprenyat i es beu el cafè d’una glopada.
Els seus crits superen la remor del casino. Els dos contrincants tomben les fitxes. Un d’ells les meneja amb les palmes per la part negra. Quan s’atura cadascú n’agafa set. Les posen dretes i ordenades.
—Però si he dominat —exclama en Miquel.
—Sí, i què? Has de pensar en les meves fitxes. Hauríem pogut tancar per agafar-los més punts.
La remor del casino augmenta. En Lluís i en Miquel no paguen el seus cafès.
Demà tornen els dos. Ningú vol fer parella amb ells.
© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 10 de maig de 2026




Usuaris que han visitat aquest lloc : 2030
Visites que ha rebut aquest lloc : 5453