—Jaume, millor que ens separem. La meva neboda diu que l’espien. Ja m’entens. Em sap greu.
No discuteix. Amb el cap cot se’n va. Poc equipatge.
La neboda demana que dormi amb ella. Dels tocs als braços o l’esquena, passen a dormir abraçades. La por de la nena s’apaivaga.
La porta queda oberta a la nit. No em tremola la mà quan la hi passo per l’esquena. Per les tetetes. Es queda quieta. Al carrer, les fulles d’un castanyer cantussegen.
Ja no l’espia, en Jaume.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 15 d’abril de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 1577
Visites que ha rebut aquest lloc : 4376