Skip to main content

Al mirall només hi veu això: pell adolorida, oberta. Alça el martell i colpeja el reflex. No el vidre: el punt exacte. Ella l’espera al llit.

“No et tanquis”, diu. “Obre’t. Relaxa’t.”

Ho fan amb cura, com si el cos fos una cosa que ja venia espatllada. En acabar, es vesteix, li envia un petó i se’n va.

Al lavabo, la sang torna.

© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 22 de febrer de 2026

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment per a l'acceptació de les cookies esmentades i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxa l'enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies
error: Contingut protegit